Me confieso seguidora de tus escritos,
admiradora de tus pensamientos,
soñadora de tu tiempo.
Me declaro enamorada de tus besos,
apasionada de tu cuerpo,
obsesiva de tu sexo.
Me siento fascinada por tus ideas,
asombrada por tus certezas,
tranquilizada por tus palabras.
Y es que,
lo que confieso,
lo que declaro,
y lo que siento,
es redundante.
13 comentarios:
Sea cual sea su tonalidad, el azul es tu referencia.
Redundancia exquisita. Porque subrayas lo que sientes, enfatizas lo que te hago sentir, leerte, saberte y conocerte mediante palabras, hechos, miradas y colores, es el mejor regalo que jamás me atreví ni tan solo a soñar. Gracias por ser
Me ha encantado, como todo lo tuyo, como el color azúl de alguna de tus letras...
Wikipedia de cristina:
Enamorada/ ado: léase mas arriba.
Així estava.. ( :
Per la data del teu escrit jo estava enamorada i molt equivocada i a punt de viure el pitjor de la meva vida que em canviaria per sempre.
Però estimar a algú tant t'eqivoquis com no, sempre és un aprenentatge.
D'aquella època recordo una nit a un bar que anava d'aquells moments, es deia Tu sabes, i aquella nit m'ha quedat ben clavada.
Però la teva definició de com et senties no pot ser més precisa i bonica.
Ens coneixem personalment?
Ostres! Que jo sàpiga no! Per? Ara m'ha sobtat la pregunta.
Perque tot just em parles del bar al que jo anava i on la persona que jo m'estimava treballava. I el món es molt petit, pero segueixo al.lucinant quan ho es tant.
En serio??? Jo havia parlat amb una eva, una esther ( que crec es van casar) i una marta que treballaven allà però molt poquet la veritat. Així que potser és d'una d'elles de qui escrivies? Jo estic flipant ara mateix. I jo a tu, per la foto que veig que tens en el blog, no et recordo la veritat. Hi vaig anar uns mesos, però uns mesos durs.
No es cap d'elles tot i que les conec molt. No se, potser no vas arribar a coincidir amb l'altre noia que treballava allà o amb mi quan també hi vaig treballar.
I tu tb hi vas treballar? No, no deuriem coincidir allà suposo, però et dóno la raó que el món és molt petit.
Encara hi dono voltes! Doncs gràcies al haver tingut al bar com a contacte en el face( quan en tenia) la meva actual parella em va escriure per coneixe'm i així va començar la nostra historia. Els hi dec molt! Curiositats.
Publicar un comentario