domingo, 16 de octubre de 2011

Lo sembramos para que ellos lo recojan


5 comentarios:

Marta dijo...

Em nego a pensar que ells recolliran tot el desastre que els estem ensenyant. Quin exemple reben? Milions de persones fugen de la guerra per sobreviure i, què fem? Quina mare de familía no agafaria els seus fills i fujiria per trobar un món millor? Els parlem que cal estimar i fer la pau, però aleshores, perquè no actuem en l'exemple? I perquè fem diferències segons on hagi estat l'atac terrorista? Perquè no es fan minuts de silenci cada dia per les morts al mar que buscaven la llibertat? No ho entenc, no ho entenc. Però em nego a perdre l'esperança que realment recolliran un món millor.

Imprigionato dijo...

Jo ja no sé si no tinc esperança o directament ho he acceptat.

Marta dijo...

Ara he recordat la cançó de John Lennon "Imagine", cançó que cada vegada q l'escolto em cauen llàgrimes ja que una amiga de me germana la va cantar el dia del funeral. Doncs això, imaginem que sí. No perdré l'esperança.

Imprigionato dijo...

No l'has de perdre pas! (:

Marta dijo...

Tu tampoc! (;