Encén la nit, acullo els somnis, ombres gegants dels nostres records.
Al veure la teva fotografia amb la seva frase he recordat aquest poema dedicat a la meva germana petita. Ella em pot veure i jo no, però sí la puc seguir sentint.
Meravellòs poema, m'he quedat sense paraules.. La tendresa en la teva explicació m'ha emocionat, i el sentiment de qui no veu però sent amb la mateixa intensitat es preciòs Marta.
Durant molts anys la vaig escoltar i m'encantava. Sobre el blog, ja veuràs que vaig deixar d'escriure. Però gràcies per l'interès. Pd: Si la vida son dos dies tres cafès son pocs (;
6 comentarios:
m'agrada molt molt i molt!!!
Encén la nit,
acullo els somnis,
ombres gegants
dels nostres records.
Al veure la teva fotografia amb la seva frase he recordat aquest poema dedicat a la meva germana petita. Ella em pot veure i jo no, però sí la puc seguir sentint.
Meravellòs poema, m'he quedat sense paraules..
La tendresa en la teva explicació m'ha emocionat, i el sentiment de qui no veu però sent amb la mateixa intensitat es preciòs Marta.
Una abraçada
Gràcies per les teves paraules.
Hi voldria afegir una cançó:
Evanescence - My Immortal
Seguiré descubrint el teu blog.
Ah,i com deia la cançó preferida de me germana: " son dos dias y tres cafés"
Durant molts anys la vaig escoltar i m'encantava. Sobre el blog, ja veuràs que vaig deixar d'escriure. Però gràcies per l'interès.
Pd: Si la vida son dos dies tres cafès son pocs (;
Publicar un comentario